El 2012 la Mariana decideix crear ADORNO com a concepte marc per acollir tot tipus d’activitats destinades a la creació d’objectes (tangibles o no) amb un denominador comú: la bellesa, com a procés i com a resultat. Les primeres obres d’ADORNO són joies i imants que expliquen petites històries, reciclen materials i conceptes, com la sèrie d’imants “Noves Vides”.
L’any 2013, s’integra al projecte l’Alberto, junts amplien el marc de les seves creacions i integren al projecte el disseny i fabricació de “Mobles” i el concepte de la “Vaixella Escultòrica”, activitat que l’Alberto desenvolupa des de l’any 2008.
Junts explorarem les nostres necessitats creatives fins convertir l’espai ADORNO en una troca d’idees, conceptes, anàlisi de materials, textures, bogeries, passió, treball, objectes diversos, on es plantegen constantment conceptes abstractes i funcionals de la creació d’objectes.
Des de ADORNO convertim tota mena d’objectes en peces úniques amb vida pròpia, edicions numerades i objectes per encàrrec que exploren la interacció entre funcionalitat, bellesa i respecte pels materials. Treballem de forma artesanal, fusionant materials i tècniques, reciclant objectes peculiars, revisant conceptes tradicionals de disseny, reinventat usos, explorant una nova funcionalitat que inclou aspectes emocionals i conceptuals.
A ADORNO defensem el “fer” davant el “produir”.
En un món globalitzat on consumim objectes freds i sense signes de vida, sense alegria, produïts en sèrie en cadenes que fan la vida mecànica i ensopida, en ADORNO creiem i defensem que no hi ha bellesa si no hi ha amor i alegria en la creació, i que això ho transmet la peça acabada. Defensem la valorització del temps en l’execució de les nostres obres, ens donem el temps per a la reflexió sobre l’objecte, deixem que el material ens parli i madurem els conceptes abstractes i funcionals de cada peça, buscant l’equilibri i el diàleg amb l’usuari final. Ens donem el temps en l’execució, l’excel·lència en la mateixa, mimant cada procés, fins i tot en aquells imperceptibles.
Reivindiquem la peculiaritat de qualsevol material i el valor que té en si mateix, rescatem materials rebutjats per la societat de consum, per l’obsolescència programada, i els donem una segona vida. Rescatem fustes rebutjades, condemnades a les flames per estar retorçades i plenes de nusos, imperfeccions per a nosaltres belles, que potenciem i respectem el màxim possible, a la fi, aquestes imperfeccions són fruit del temps, creades per la natura en la majoria de casos.
ADORNO és joieria, escultura, vaixella conceptual, fotografia, disseny, mobles, llums …
Mariana González Frola
Vaig néixer a Buenos Aires, ciutat cosmopolita i monumental de 3 milions d’habitants ja en aquella època, i vaig passar l’adolescència a La Pampa, amb els seus cels infinits i línies horitzontals. Des dels 20 anys visc a Espanya, gairebé tot el temps a Barcelona.
Fins als 14 anys només vaig escoltar música clàssica i no sé d’on em ve la passió i compromís per la bellesa, però la recordo present des de sempre.
Els records de la meva infància estan relacionats amb l’art (a l’escola, a les activitats extraescolars, a casa). Les tardes de pluja eren per fer ceràmica, o collages, o pintar … o desmuntar joguines mecàniques per veure com són per dins (de vegades aconseguia tornar a muntar-los i que funcionessin, altres no, però no importava, l’important eren els descobriments que feia … i els que segueixo fent amb cada cosa que desmunto).
Em vaig passar una part important de la vida estudiant: Imatge i So a la Universitat Complutense de Madrid, Arquitectura Tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya, Joieria a l’Escola d’Gremi de Joiers de Madrid, suposo que per agafar impuls per poder fer el que ara faig.
No estic d’acord amb el concepte de vida útil que la societat actual assigna a molts objectes. Encara que un objecte ja no pugui complir amb la seva funció original, la meva experiència em diu que sempre pot aportar alguna cosa més, la majoria de les vegades desmuntat i aprofitant les seves peces per construir altres objectes. D’aquí neixen les meves “caixetes”: paisatges poètics que expliquen històries instantànies que connecten amb els nostres records i/o desitjos.
Fotografio línies i moviment … i tots els objectes que creem en ADORNO. Faig animacions stop-motion on aplico el meu (peculiar) sentit de l’humor.
Dono curs a la meva fascinació per la llum i creo la línia de joieria en metacrilat “Llum”. I decideixo fer un tribut als elements de la natura i ja estic preparant una col·lecció en fusta (Terra) i una altra en vidre bufat (Aire).
Els materials són un vehicle per expressar-me, de manera que no em comprometo només amb un. Com poder triar entre el metacrilat, la fusta, el vidre, el ferro, els bioplàstics, la plata …
Gaudeixo cada dia veient com fem créixer, l’Alberto i jo, el projecte ADORNO. Em sento afortunada per treballar en la meva passió i tenir la sensació de poder emprendre qualsevol projecte que m’entusiasmi.
Alberto Martínez García (Euki)
Vaig néixer a Bilbao i vaig créixer a Llodio, quan encara eren ciutats industrials i es respirava l’òxid de ferro escopit per les acereries.
Amb inquietuds artístiques des de la infància, vaig participar en grups de dibuix, pintura, ceràmica, activitats que combinava amb excursions a la muntanya. Aquest còctel d’inquietuds, juntament amb un entorn dur, va marcar el concepte de les meves primeres obres i la contundència de les mateixes.
Després de cursar estudis de Delineació Industrial, oriento la meva carrera cap a la meva passió i decideixo començar els meus estudis de Belles Arts a la Universitat del País Basc, a Bilbao, completant el segon cicle a cavall entre la Universitat de Barcelona i la Faculty of Design and Environment of Leeds, (Anglaterra). El tercer cicle i postgraus els completo a la Universitat de Barcelona.
He estat guardonat amb diversos premis d’escultura i arts plàstiques y amb beques d’investigació per la Diputació Foral d’Alava. Tinc obres en col·leccions privades i públiques. He participat en exposicions col·lectives a Espanya, Andorra, França, Anglaterra, República Dominicana i Estats Units. He fet diverses exposicions individuals i projectes a l’estat Espanyol.
El 2008 les meves necessitats creatives i conceptuals em porten a treballar en el món de la gastronomia, oferint als xefs un concepte de “Vaixella Escultòrica” per les seves creacions.
Actualment, juntament amb Mariana Frola, continuem avançant i explorant aquest territori de “democratització de l’art” mitjançant la Vaixella Escultòrica i la creació de “Moble/Objecte” amb caràcter escultòric.
En paral·lel, continuo desenvolupant la meva obra personal.
